Ahir va tornar a ser una jornada dura. Vam veure els 30 nusos al anemòmetre i eren de cenyida. A més, va ser quan vam tenir la picada. Encara en vam sortir ben parats, cosa que el peixitu no pot dir.
Ens vam parar a Carboneras, un port pesquer on vam deixar passar la tarda abarloats a la gasolinera. Després de sopar, unes hores de son i a les 3 del matí reempreníem la marxa per pasar el cabo de Gata.
Mentre escric aquestes paraules ja hem passat Almeria i anem tot el dia a motor, avui no hi ha gens de vent de moment. La velocitat que ens dóna el motor ens fa aguantar les dues veles de proa.
Ens dirigim ja cap a la costa malaguenya, on farem una petita escala.
Fa mal mariner parlar de la mar i no entrar-hi.
2 comentaris:
Hola Noi,
Sóm una familia de Terrassa, tambe navegants, fer-te saber que us seguim de prop. Ens connectem cada dia a l'hora de sopar per veure com us va. Si tot va bé, farás realitat el nostre somnis. Ara tenim dues nenes petites i "aixo no ens toca" pero algun dia potser també farem la travessia. El feixa es un "bonitol" i no cal que et digui que es bonissim. Bon viatge i gracies per anar posant.nos al corrent de les vostres aventures. Ahh! una pregunta. Podras anar escribint quan estiguis al mig del atlantic? Sort!! Joan
Bones campions, per l'Escala tot tranquil.
Molta gent em pregunta com va l'aventura, fins itot he donat l'adreça del blog algun comercial. Pel que veig us esteu ganyant una admiracio per tot arreu. Be, encara queda mot però desde la terra del vent la familia Piera Guilot, sent una envaja sana i admiració per l'aventura que esteu duent a terme.
Un peto molt gran del teu fillol.
Bona sort
Publica un comentari a l'entrada