dimarts, 30 de novembre del 2010

Barco: "placer y problemas"

Aquesta es frase d'un alemany que vam trobar a Palamos tot just al inici del viatge.
Hola, el temps està molt difícil. No paren de venir perturbacions desde l'atlàntic i que porten vents forts cada dos dies direcció canaries cap a 'estret. La propera brorrasca ens arriba de cara a dissabte amb vents de 35 nusos. Així que el parte continua estant d'esquenes a  seguir la navegaíó.
Aixó ha estat una mica dificil de pair, sabia que podia passar pero quan t'hi trobes tot és d'un altra color. No queda altra opció que esperar. A en Pino i a en Rai s'els hi acaben els dies i el dissabte retornaràn cap a l'empordà. Hem reconduit la situació, com no podia ser d'altra manera, resumint puc dir que l'amistat va per sobre dels problemes.
Demà sortirem per via terrestre direcció al parc de Doñana on hem contractat una passejada a cavall per la platja i el parc natural. Fins Dissabte farem ruta per arribar a Lisboa. Allà em retrobaré amb la Marta i estarem fins al dimarts. A partir d'aleshores espero tenir un millor parte per seguir la navegació.
El mal temps és molt intermitent, un dia fa sol i l'altre és del tot plujós, demà crec que toca sol.
Avui hem visitat una de les motores de salvament marítim, en Ramón, un dels mecànics ens ha fet una visita guiada i hem al.lucinat. Aquestes barques estan molt preparades, realment estàn molt equipades per resoldre emergències al mar.

Ahir vam fer una ruta amb el cotxe per als voltants de Barbate, i el que més ens va agradar va ser el Cabo de Tragfalgar, hi ha unes vistes espectaculars, us n'enllaço un afoto des d'el far.
Aixó també es terra de bestiar i cultius i despres d'haver estat també a Tarifa sense pena ni gloria, ens vam trobar amb camps molt verds i amb toros i vaques (que li diuen Retinto) que hem comprovat que és boníssima al restaurant "venta la duquesa" que si mai aneu per aquestes terres, no us podeu arribar a perdre, (gràcies de nou Gemita).
Ja per últim i em despedeixo fins d'aqui a uns dies, aqui teniu un video on anavem una mica de tort.
Fins aviat.




"peix de mar és peix, peix de riu no és res"


dissabte, 27 de novembre del 2010

Ole ole ole

Doncs aquí ens teniu de nou els tres. Gràcies a les moltes reconamacions de la Gema i el Bernardo ens hem deixat caure a Sanlucar de Barrameda. Hem menjat divinament i la manzanilla és boníssima. La Gema és de Sevilla i ha estuejat molts anys per aquesta zona, actualmente viu a Terrassa.
Ja amb transport terrestre propi ens movem amb més llibertat. Després de dinar hem visitat Cadiz i ens ha agradat molt, és una ciutat gran però el centre historic "el pópulo" el tens vist en poca estona. El dia ha estat de pluja forta o constant. Continua fent molt vent.
Avui soparem de tapeo a Barbate, a "la penya flamenca" i a "el picoteo" dos llocs ja de referència per a nosaltres. Voliem sopar a "el campero" però fan vacances.
Dormirem ben plans.
Demà més turisme, i mirar de nou la previsió de la meteo.

dijous, 25 de novembre del 2010

Uns dies a Barbate.

Hola a tothom, finalment hem arribat a Barbate cap a les 16h. Aquest serà el port on estarem fins a reempendre la navegació rumb a les illes Canàries. Demà al vespre torna el Pino i començárem a preparar de nou elbarco per afrontar uns 6 dies de mar fins a Lanzarote.
De moment ens relaxarem i descansarem. Tenim una previsio meteorológica molt adversa per els propers dies ja que s'esta formant una borrasca molt potent que passara per sobre de les Can'aries i arribara al sud de la peninsula els propers dies, aixó vol dir vents molt forts del sud est i onades molt grans que més val no trobar-se. Així que reposarem i esperarem un bon parte per marxar.

El pas per l'estret ha estat molt bónic, la costa ja atlàntica és de un verd sorprenent i només ens ha molestat la corrent en contra que teniem, en algun tram teniem dos nusos i mig de corrent en contra.
Avui el menu ha estat boníssim, era l'hora de dinar i hem tirat la canya. Als 10 minuts teniem un barat a bord que l' hem fet al forn a la papillot.

el dinar.

la costa atlantica despres del estret.
 

el pas per l'estret
 Res més per ara, aprofitarem també aquest dies per fer una mica de turisme per la zona.
Per cert molt records a la gent de Lleida que ens segueixen. Abraçades.

"amb vent de terra el mar no mou guerra"

L'estret de Gibraltar

Naveguem a motor a 4 nusos i mig. Passant punta Europa hem de vigilar molt, ja que el trànsit de mercants i ferris és elevat. Aquest de la foto tenia preferència.
A les 10 del matí passem punta Carnero i enfilem ja cap a Tarifa i posteriorment pujarem cap a Barbate.

El gran peix és al gran mar.

dimecres, 24 de novembre del 2010

Parada a Fuengirola.

Després de 30 hores de motor i gens de vent hem arribat a les 9 d´aquest matí a Fuengirola. Aquest és un lloc ben curiós està ple de jubilats anglesos, de fet la majoria dels locals són d´anglesos. A la majoria de llocs t'has de dirigir en angés ja que els hi costa entendre l'espanyol.

La navegació va ser fàcil peró molt pesada, hem fet unes 140 milles, hem passat molt de fred amb una humitat molt elevada  i  algun ruixat de tant en tant. A la nit han aparegut molts dofins que  han jugat amb el Dehlire molta estona. Fan companyia quan estàs de guardia tot sól.

Aquí a Fuengirola hem repasat de nou el barco l'hem baldejat a fons. Nosaltres estem bé, avui una mica cansats, però hem menjat molt bé i la migdiada ha estat de cine. Ara soparem algo i capa les 21h sortirem de nou per encarar l'estret de Gibraltar demà amb llum de dia.  Ens queden unes 45 milles per arribar a Algeciras i perfilarem l'estret quan és llevi el dia.  Després farem rumb per recalar a Barbate cap a la tarda.

A veure si puc penjar alguna fotode l'estret demà al matí.
Hem preguntaveu si podrem actualitzar elbloc durant la travessa. Negatiu. No podrem ja que no tindre conexio de mobil. de tota manera passare algun missatge amb l'Iridium i la Marta us en fara cinc cèntims.

Per cer ahir vam tenir la nostra tercera aventura amb la guardia civil.  La primera va ser en aigues costeres de castelló on ja de nit va apareixer una patrullera, ens va fer parar i va pujar un guardia civil a inspeccionar el barco. "buenas noches, que tengan buena tracesia" així es va acabar la història.
Quan erem amarrats a Carboneras va venir un cotxe de la guàrdia civil i ens va demanar els papers, una vegada els va tenir mirats i tot apuntat vam conversar una estoneta amb ell, li ferem la pilota i s'en va anar content.  I ja per últim ahir a la nit s'ens va apareixer una altra patrullera aquest cop de aduanes, ens van rrondar una estoneta rodejant el barco un parell de vegades, al cap de 10 minuts van marxar sense dir res.

"l'anar per mar cura de tot mal"

dimarts, 23 de novembre del 2010

Avui hi ha calma

Ahir va tornar a ser una jornada dura. Vam veure els 30 nusos al anemòmetre i eren de cenyida. A més, va ser quan vam tenir la picada. Encara en vam sortir ben parats, cosa que el peixitu no pot dir.
Ens vam parar a Carboneras, un port pesquer on vam deixar passar la tarda abarloats a la gasolinera. Després de sopar, unes hores de son i a les 3 del matí reempreníem la marxa per pasar el cabo de Gata.
Mentre escric aquestes paraules ja hem passat Almeria i anem tot el dia a motor, avui no hi ha gens de vent de moment. La velocitat que ens dóna el motor ens fa aguantar les dues veles de proa.
Ens dirigim ja cap a la costa malaguenya, on farem una petita escala.

Fa mal mariner parlar de la mar i no entrar-hi.

dilluns, 22 de novembre del 2010

Menú d'avui

Doncs finalment la pesca ha aparegut aquest matí.
Em sembla que es un bonítol. Pensaré com cuidar-lo.
El vent encara és fort.

El que trobis a la mar, pescat o salvat, t'ho has guanyat.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Etapa curta però intensa. Las Aguilas (Múrcia)

A les 5 del matí sonava el despertador d'avui, diumenge 21. Savíem que seria un dia dur, ja que la previsió continua sent ventosa. Només sortir de port hem tingut un ensurt en creuar-nos amb un mercant de dimensions considerables, gairebé se'ns menja, no l'havíem vist i ha començat a tocar unes bocines que ens han fet veure que anàvem amb rumd de colisió. Res, ens hem apartat a temps.

Al cap d'una estona el vent de component oest ha estat el protagonista de la jornada, 25 nusos per la proa que hem aguantat força bé durant 8 hores.
Aquí en teniu una petita mostra.


Almenys hem avançat unes 40 milles direcció l'Estret.  Estem a Las Aguilas, a la província de Múrcia, i just abans d'entrar a Andalusia, olé !
L'entrada al Club Nàutic (petit i deixat) ha estat espatarrant i complicada. Amarrats estem i descansarem per seguir navegant demà al matí.
Moltes gràcies a tots aquests seguidors i visitants del bloc, la veritat és que veure els vostres missatges i veure que seguiu la nostra ruta és un alegria per a nosaltres.

Cartagena, la ciutat.

Hem passat les darreres hores amarrats a Cartagena esperant millor previsio per seguir arumbant al sud. Avui el vent no ha donat cap treba i ha bufat amb ganes tot el dia.

Ahir dissabte va ser un gran dia, us en fare un petit resum. Un amic d'en Rai que en Pino i jo també coneixem ja que te casa a l'Escala, treballa a salvament maritim de Cartagena. Evidentment el varem trucar i ens va passar a recollir amb el seu cotxe. Ell es l' Albert Nadal (un fenomeno). Ens va portar a fer una ruta turistica per els voltants de Cartagena i vam arribar fins a la manga del mar menor, abans vam dinar tipic de la zona, un caldero de pescado que és comu na paella i on després et porten en un plat el peix bullit amb que
han fet el fumet. Boníssim.
el caldero de pescado







els tres amb el fenomeno.

 


























 La zona te uns cotrastos espectaculars, just al costat de Cartagena hi ha una zona on hi ha una acumulacio bestial de empreses petroquímiques i on abans també hi va haver una activitat minera molt forta que va acabar per malmetre tot el paisatge, els seus residus els van abocar al mar durant molt de temps i van omplir molts metres cúbics de restes. La zona es diu "Escombreras"..
Contrastos, perquè passat aquesta zona hi ha el Mar menor on tot està millor conservat, reserves naturals i és bonic.

Finalment el dia va acabar amb un concert a Cartagena de la Macy Gray, que vam gaudir de valent.
Dissabte varem aprofitar per fer reparacions varies i omplir el rebost, per poder estar a punt de marxa l'endema al matí.

divendres, 19 de novembre del 2010

Som a Cartagena

Avui a les 5 del matí hem aribat a Cartagena, era encara de nit peró no hem tingut cap problema per trobar un lloc on posar-nos gràcies també al programa de navegació Maxsea que ens situa la nostra posició sobre una cartografia marina dins de l'ordinador.

Hem tingut una molt bona navegació de Cambrils fins aquí, el vent ha estat força favorable i sobretot a les nits ens ha pujat d'intensitat, reduint les veles tot es feia més fàcil i el barco corria bastant, hem fet una mitja de uns 6,5 nusos de velocitat que es molt més del que pensava.

A més hem menjat calent, tot i el moviment del barco almenys un cop al dia menjavem calent, pure de patates, botifarres, una sopa reconfortant, truita  i sobretot café.

amarrats a Cartagena
En Pino ens deixa demà provisionalment fins al proper capde setmana, ha de retornar per motius laborals i en Rai i jo continuarem a partir del diumenge un cop hagi passat un front que portara vents forts de ponent que ens impediran fer rumb a l'estret. El trobarem a faltar pero hi ha necesitats que manen.

Us adjunto també una foto durant una calma que vam tenir al delte de l'Ebre i una d'en Rai..

foto desde la proa
en rai tapadet.


dijous, 18 de novembre del 2010

Les botes d'aigua

Les botes d'aigua donarien per escriure un llibre sencer. Aquestes són les que portem. Són una passada, anem amb els peus calentets, això no té preu.
Avui a la nit ha fet molt de vent i encara en fa ara. Anem depressa, 7 nusos de velocitat passant per Cabo lanao.

dimecres, 17 de novembre del 2010

Parada a Cambrils

No he tingut gaire temps per escriure i, a més, el Wi-Fi del port no funcionava.
Dissabte a la nit vam fer nit a Palamós, els 25 nusos constants de proa va posar la primera prova al dehlire i malauradament no la va passar. Un problema amb les escotilles de proa ens feia embarcar molta aigua i dins el Dehlire tot era moll i era fatal. A Palamós vam sopar de nou amb les nostres dones i això ens va aixecar moltíssim la moral. Vam fer una reparació a les escotilles que després, i ja navegant de nou, vam comprovar que no funcionava.
Tot i així vam navegar fins dilluns al matí, quan el vent de mestral i passant el cap Salou va pujar fins als 30 nusos i vam entrar al port de Cambrils.
El mestral duraria almenys dos dies, així que ens hem posat a reparar les escotilles de manera definitiva: les canviem.
Després de trobar el model i demanar-les, dimarts al matí ens han arribat. I a les 21h les hem acabat de posar. Hem sopar molt bé i dimecres 17 nov sortirem per fer rumb cap al sud. Propera parada: Cartagena. Dos dies i mig de navegació. Esperem que tot rutlli i que no només tinguem vent de proa.

Us adjunto la foto de les escotilles noves:



Enviat des del meu iPhone.

diumenge, 14 de novembre del 2010

Tot bé

Tornen a estar navegant després d'una parada a Palamós. 25 nusos sostimguts del sud i un mar format. De moment no baixa i anem cenyint. Jo amb l'estómac regirat.

divendres, 12 de novembre del 2010

Com enviar-nos un SMS?

Durant la travessa podrem estar sempre en contacte a través d'un telèfon satel·lari anomenat Iridium. Amb aquest telèfon ens podreu trucar o enviar missatges SMS.

Per fer-ho hi ha les opcions següents (sempre que el portem obert):

- Trucada directa: des de qualsevol telèfon ens podeu trucar marcant al número +8816 3157 0904.
SMS des del mòbil: des del vostre mòbil ens podeu enviar un SMS a aquest mateix número.
- SMS gratuït des d'Internet: cliqueu l'enllaç de la barra lateral, des d'allà s'obre una finestra on heu de posar el mateix número (aquest vegada sense el signe +), la vostra adreça electrònica i el text.

No us podrem contestar cada vegada, perquè val molts euros, eh!, i  sempre voldrem tenir saldo de marge per casos d'emergència.


Qui porta coral al coll penjat, no mor ofegat.

dijous, 11 de novembre del 2010

Reflexions.

"Un minut per l'últim minut", aquesta és una frase que el comite de regates acostuma a dir abans de que comenci una regata.
Doncs, "Un dia per l'últim dia", dia de reflexions, dia de comiats, dia de sensacions contradictories. Ha estat un llarg camí arribar fins a aquest dia i alguna vegada els dubtes de no continuar han passat per el meu cap.
S´ha d´anar milla a milla i no voler anar depressa, l´objectiu com sabeu és arribar a la Martinica, però aixó no és fàcil, hi haurà alguns entrebancs per arribar-hi,  i també he pensat en que potser no ho aconseguim, seria dur però s´ha de contemplar també aquesta possibilitat. Ara bé, disfrutaré cada moment d'aquesta aventura.

Dissabte será un dia d´aquells que les emocions et colapsen, anar a navegar per un temps ha estat un dels meus somnis i haig de fer un altre agraïment: aquest és per l´Albert, sense ell aquest projecte hauria estat molt més difícil i inviable actualment, la seva comprensió ha estat decisiva , t´envio una forta abraçada xato.

Aquestes darreres hores passaran a poc a poc, però passaràn, i arribarà l´hora de marxar. Llavors tindrem un ull posat a la popa, on amb unes hores no només perdrem de vista la costa, sinó per una temporada a la gent que més estimem.

"La mr és generosa: pren poc i dóna molt"

dimarts, 9 de novembre del 2010

El Dehlire per dins.

Aquí podreu veure un petit video del Dehlire, així us podreu fer una idea de com és per dins i per fora.






"cap home de mar no ha estat mai penjat".

dissabte, 6 de novembre del 2010

Penúltims preparatius...

Això ja té un altre color, el Dehlire ja nota aquella impaciència que tot viatge ha de tenir. Pràcticament ho tenim tot a bord, tot s’ha d’estibar correctament i l’ordre és un tema primordial en una travessa, ja que amb mal temps tot cauria i quan vols buscar qualsevol cosa és millor saber on l’has d’anar a buscar sense perdre gaire temps. A dia d’avui falten els equipatges personals i el menjar.
Per aquesta primera etapa el menjar no és un tema que m’amoïni gaire, ja que podrem refer el nostre rebost en ports del Mediterrani, ja us passaré algun dels menús més endavant, el Pino és un cuiner excel·lent i en Rai i jo uns comensals de primera divisió.
Un factor important és sense cap mena de dubte poder pescar durant les travesses i en aquest punt haig de fer un agraïment públic al Jordi Roca i al David Guillot, que m’han deixat unes canyes de pescar molt professionals que per mi seran com joies, us ho ben prometo.
També tenim la farmaciola preparada. En Nandu Muñoz, amic, regatista, doctor i rival que gairebé sempre ens guanya a les regates, ens ha preparat tot allò imprescindible que ens hem d’endur. De nou, gràcies Nandu.

Mica en mica us aniré posant al dia, ja aniré escrivint les vivències, anècdotes i coses que em semblin interessants.
Si puc miraré de fer un petit vídeo perquè veieu com és el Dehlire.

"Amb bona mar, tothom és mariner".

dimarts, 2 de novembre del 2010

Una foto desde dalt.

Aquí teniu la vista del Dehlire desde dalt de tot del pal i enviada desde l´iphone.