Han passat uns mesos que amarravem el Dehlire de nou a l' Escala després de moltes milles. Aquella nit de principis de Juny sota una forta pluja va ser molt emocionant, molls de dalt a baix de una molt agradable aigua dolça ens abraçavem a les persones que més estimem, aquella nit tant especial és ja inoblidable.
Volia tancar aquesta etapa del blog uns dies després d' arribar, però anaven passant els dies i no sabia com posarm-hi, em costava posar-me a escriure cuatre ratlles. Ara he reflexionat i ja he tancat aquest llarg viatge, he descansat, he treballat i també he valorat tota l' aventura. He tornat a navegar (no us penseu que ho he aburrit), i el Dehlire segueix en forma. He reparat les petites cosetes que fallaven i prepararem alguna regata per finals de setembre i principis d' octubre.
Aixó de creuar l' Atlàntic és un somni fet realitat, fer-ho amb el Dehlire per mi ha estat un doble somni. L' esforç ha valgut la pena i recordaré per sempre l' ajuda, compromis i suport dels meus acompanyants. Tanco els ulls i em venen records de tota mena, anecdotes, riures, patiments també, moments de tot. He fet nous amics durant el trajecte que quedaran per sempre, segur que algun dia els retrobaré en algun lloc del món.
El mar, no sé què té que m' atrau tant. Navegar ja forma part de la meva historia.
D' aqui a unes setmanes el Club nàutic l' Escala m' ha demanat de fer una xerrada sobre el viatge. Miraré de preparar alguna coseta, ja informaré a traves del twiter (@dehlire) o desde el web i twiter del club (@nauticlescala).
Moltés gràcies també per el vostre suport i seguiment. El blog seguirà obert, anire explicant alguna de les regates que vagi fent i actualitat del Dehlire.
