Han passat uns mesos que amarravem el Dehlire de nou a l' Escala després de moltes milles. Aquella nit de principis de Juny sota una forta pluja va ser molt emocionant, molls de dalt a baix de una molt agradable aigua dolça ens abraçavem a les persones que més estimem, aquella nit tant especial és ja inoblidable.
Volia tancar aquesta etapa del blog uns dies després d' arribar, però anaven passant els dies i no sabia com posarm-hi, em costava posar-me a escriure cuatre ratlles. Ara he reflexionat i ja he tancat aquest llarg viatge, he descansat, he treballat i també he valorat tota l' aventura. He tornat a navegar (no us penseu que ho he aburrit), i el Dehlire segueix en forma. He reparat les petites cosetes que fallaven i prepararem alguna regata per finals de setembre i principis d' octubre.
Aixó de creuar l' Atlàntic és un somni fet realitat, fer-ho amb el Dehlire per mi ha estat un doble somni. L' esforç ha valgut la pena i recordaré per sempre l' ajuda, compromis i suport dels meus acompanyants. Tanco els ulls i em venen records de tota mena, anecdotes, riures, patiments també, moments de tot. He fet nous amics durant el trajecte que quedaran per sempre, segur que algun dia els retrobaré en algun lloc del món.
El mar, no sé què té que m' atrau tant. Navegar ja forma part de la meva historia.
D' aqui a unes setmanes el Club nàutic l' Escala m' ha demanat de fer una xerrada sobre el viatge. Miraré de preparar alguna coseta, ja informaré a traves del twiter (@dehlire) o desde el web i twiter del club (@nauticlescala).
Moltés gràcies també per el vostre suport i seguiment. El blog seguirà obert, anire explicant alguna de les regates que vagi fent i actualitat del Dehlire.
dimarts, 13 de setembre del 2011
dissabte, 4 de juny del 2011
Gairebe a tocar de l' objectiu
Escric aquestes ratlles a unes 20 milles de passar el Cap de Begur i encarar les ultimes 18 milles per arribar a l' Escala. Hem vingut d' una tirada de Cartagena i estem molt il.lusionats de poder arribar avui mateix a la nit a casa.
He agafat una mica de conexio internet prop de terra i ja dema o passat fare una ultima entrada al bloc.
Aixo es el que ens queda:
Fins ara mateix,
A més a més arribem just per apuntar-nos a una festa de final de regata Escalagde, que el club nautic l' escala tancara exitosament altra vegada. Ja arribem !
He agafat una mica de conexio internet prop de terra i ja dema o passat fare una ultima entrada al bloc.
Aixo es el que ens queda:
Fins ara mateix,
A més a més arribem just per apuntar-nos a una festa de final de regata Escalagde, que el club nautic l' escala tancara exitosament altra vegada. Ja arribem !
dimecres, 1 de juny del 2011
De nou a Cartagena.
Fa uns mesos quan el Dehlire anava amb rumb al sud, vam parar a Cartagena. Vam ser molt ben acollits. Així doncs repetim i a les 4:30 del mati amarravem al Club de regatas de Cartagena.
Despres de gairebe 3 dies de navegacio desde Vilamoura (Portugal) amb vents portants i corrent a favor descansarem i recarregarem queviures per encarar els ultims centenars de milles fins a L' escala.
Ep, ja fem bona cara eh !, almenys la meva a millorat i més que millorarà. Aqui teniu un perfildels tres sobre la vela, i una del dinar abans de la victoria del Barça desde Portugal.
Despres de gairebe 3 dies de navegacio desde Vilamoura (Portugal) amb vents portants i corrent a favor descansarem i recarregarem queviures per encarar els ultims centenars de milles fins a L' escala.
Ep, ja fem bona cara eh !, almenys la meva a millorat i més que millorarà. Aqui teniu un perfildels tres sobre la vela, i una del dinar abans de la victoria del Barça desde Portugal.
Finalment hem tingut tres dies de vents portants. Sortiemde Vilamoura i despres de 2 horetes el vent s' ens va posar per posar l' spi, que j no treuriem fins a l' entrada de l' estret. Vent de un 8-10nusos del través i el Dehlire a 6,5 nusos de mitjana. L'estret el vam passar de dia i al principi molt aterrats a la part espanyola on teniem una corrent contraria, llavors ens vam posar mes cap al mig de l' estret i la corrent ens venia molt favorable fins que a la sortida de l' estret i encarant ja cap al Cabo de Gata ens ajudava amb aproximadament 4 nusos i veiem puntes de velocitat de 10.
 |
| Velocitat de 9.19 nusos. Speed Over Gear. |
Aquestes velocitats no van ser cosa nomes de un moment ja que durant hores marcavem facilment 7.5 nusos. Aixi doncs ens plantavem al Cabo de Gata amb 24 hores, 170 milles en un dia !
El mdediterrani de moment ens proba força, travessant elmar d' Alboran hem pescat una tonyina, hem vist alguna tortuga i els dofins ens han deleitat amb aquest seguent video.
Seguire informant ben aviat, ara toca un bon dinar amb l' Albert Nadal. (casi Cartaginense, que el Novembre de baixada ja vam estar amb ell, desde Salvament Maritim ens controla, ji ji ji. I despres de mirar el parte posarem proa al cabo de sant Antonio per encarar ja el golf de Valencia i apropar-nos més al nostre objectiu.
Fins molt aviat.
"Vent en popa i mar bonança, navegava en Sancho Pança"
dissabte, 28 de maig del 2011
Salutacions desde la Peninsula.
Ja som al vell continent ! Hem fet una paradeta a Vilamoura, una marina del Algarve Portugues. Hem arribat a les 6 del mati d' avui Dissabte 28 de Maig, he de dir que la final d' avui al vespre tambe ha determinat la nostra aturada. Hem completat la travessa de les Açores a la peninsula en 9 dies.
Els 3 primers van ser de una calma espectacular, avançavem amb el motor ja que el vent brillava per la seva absencia. Vam aprofitar per guanyar latitud Nord ja que ens entrarien vents del nord-est que ens van permetre arrumbar cap al Cap de Sant Vicente (Portugal). Ells vents van ser forts, i com no podia ser d' altra manera hem estat 6 dies i 6 nits cenyint (dur, molt dur).
Les calmes inicials ens van permetre descansar una mica, pero feia fred. Un dia ens vam creuar amb una balena petitona, tot i que impressiona molt tenir-la tant a prop. Jo la veritat em vaig espantar i tot.
Tambe he de dir que hem estat "gafats" amb la pesca. Nomes un peixet que era la mar de bo, pero nomes un.. Haurem de practicar una miqueta mes al Mediterrani.
Estem contents, encara queda un bon tros, i no sera facil. Mirarem de tenir una bona meteo per passar l' estret ja que es un punt clau. els ultims dies ha estat bufant de llevant i aqui ja hem notat una corrent en contra considerable, aixi que tocarem fusta per tenir finalment un bon parte per avançar cap al nostre objectiu final.
El dehlire s' ha portat molt bé i el seu pilot automatic ha fet una feina memorable. Hi havia dies que gairebé ni sortiem a coberta (només per les necesitats basiques esclar). L'alimentació podria haber estat millor, pero de ben segur que també molt pitjor. No hi va haber vap queixa de la tripulació.
Com us deia avui mirarem la gran final de la Champions, i segurament ho farem envoltats d' anglesos (que n' esta farcit aquest racó de mon). Esperem poder marxar dema al mati i que la propera parada sigui ja en aigues del nostre estimat Mediterrani.
Em despedeixo amb una foto on reflexo el meu cansament, us la poso sense vergonya ! ja que com podeu observar molt bona cara no faig. Amb una cervesa fresqueta ja estic recuperat.
Molts records de tots tres, esperem ja veure-us molt aviat com la canço diu: "wish I could see you soon". Petons !
 |
| Els meus super tripulants ! |
Les calmes inicials ens van permetre descansar una mica, pero feia fred. Un dia ens vam creuar amb una balena petitona, tot i que impressiona molt tenir-la tant a prop. Jo la veritat em vaig espantar i tot.
Tambe he de dir que hem estat "gafats" amb la pesca. Nomes un peixet que era la mar de bo, pero nomes un.. Haurem de practicar una miqueta mes al Mediterrani.
Estem contents, encara queda un bon tros, i no sera facil. Mirarem de tenir una bona meteo per passar l' estret ja que es un punt clau. els ultims dies ha estat bufant de llevant i aqui ja hem notat una corrent en contra considerable, aixi que tocarem fusta per tenir finalment un bon parte per avançar cap al nostre objectiu final.
El dehlire s' ha portat molt bé i el seu pilot automatic ha fet una feina memorable. Hi havia dies que gairebé ni sortiem a coberta (només per les necesitats basiques esclar). L'alimentació podria haber estat millor, pero de ben segur que també molt pitjor. No hi va haber vap queixa de la tripulació.
 |
| També ens cuidavem eh ! |
 |
| El Cap Sant Vicente. |
Em despedeixo amb una foto on reflexo el meu cansament, us la poso sense vergonya ! ja que com podeu observar molt bona cara no faig. Amb una cervesa fresqueta ja estic recuperat.
"el patró"
Molts records de tots tres, esperem ja veure-us molt aviat com la canço diu: "wish I could see you soon". Petons !
"Els mariners per la mar mai no els hi falten penes, unes vegades pels rems, i alres pels rems i les veles"
dimecres, 18 de maig del 2011
Rumb a la peninsula
Demà a les 7 del matí obren els forns de pa, i així ,una vegada carregats de pa del dia, emprendrem la nostra ruta de nou amb direccio a la peninsula.
Depenent dels vent i les condicions de la mar estarem entre 9 i 11 dies per arribar al estret i esperem passar-lo amb les minimes condicions favorables, tant de bó els déus dels vents ens acompanyin.
Ja ho tenim tot a punt, papers de sortida fets, gasoli carregat, fruita, menjar, la roba neta i el dehlire sec. Avui un ultim sopar i amb convidats molt especials. Per fi avui m' he retrobat amb el meu amic Marcos, patró del "Tirant lo blanc" amb qui vaig coincidir a Barbate per primera vegada, despres a Lanzarote de nou i també a Martinica. Només sabia que havia sortit de les Bermudas 2 dies despres que nosaltres d' Antigua, ho han passat força malament, pero ja són aqui i avui ser'a un sopar especial, d' aquells d' explicar batalletes etc..
Em despedeixo per uns dies de tots vosaltres, seguidors aferrats al Dehlire i de qui sentim tot el vostre suport amb comentaris i sms al iridium, que per cert dem'a tornarem a posar en marxa.
La propera entrada espero poder-la fer ja desde terres més conegudes, una abraçada ben forta.
Depenent dels vent i les condicions de la mar estarem entre 9 i 11 dies per arribar al estret i esperem passar-lo amb les minimes condicions favorables, tant de bó els déus dels vents ens acompanyin.
Ja ho tenim tot a punt, papers de sortida fets, gasoli carregat, fruita, menjar, la roba neta i el dehlire sec. Avui un ultim sopar i amb convidats molt especials. Per fi avui m' he retrobat amb el meu amic Marcos, patró del "Tirant lo blanc" amb qui vaig coincidir a Barbate per primera vegada, despres a Lanzarote de nou i també a Martinica. Només sabia que havia sortit de les Bermudas 2 dies despres que nosaltres d' Antigua, ho han passat força malament, pero ja són aqui i avui ser'a un sopar especial, d' aquells d' explicar batalletes etc..
Em despedeixo per uns dies de tots vosaltres, seguidors aferrats al Dehlire i de qui sentim tot el vostre suport amb comentaris i sms al iridium, que per cert dem'a tornarem a posar en marxa.
La propera entrada espero poder-la fer ja desde terres més conegudes, una abraçada ben forta.
"De la mar i del caparrot, ningú en treu el que vol, sino el que pot"
dimarts, 17 de maig del 2011
Horta ens ha acollit molt bé.
Horta, el poble on som, i on practcament tothom qui creua l' atlantic hi passa ens ha tractat de meravella. Hem pogut sol.lucionar gairebe tots els desperfectes que vam tenir i estem casi ja molt a punt d' encarar la sortida de Faial cap a la peninsula. La compra està ja feta i el parte no és molt dolent (algú diria que és "normal"). Doncs com us deia, aqui hem estat força bé, la gent ens ha ajudat de seguida molt i a diferencia d' altres llocs el serveis tecnics cap a als barcos ha estat rapid i eficient.
Per altra banda ja tenim feta la nostra aportació a les pintades del espigo i terres del port de Faial, Rai, que et semblaria importar la ideia al Nautic de l' Escala? tant bon punt arribi fare un un grafitti davant la teva oficina (je je). Posem una botiga de pintures i ens forrem eh?
Us ensenyo la nostra pintada:
Fa goig oi? bé estem feliços i orgullosos de deixar un petit rastre del Dehlire a Horta. Per cert la foto ens l' ha fet un Madrileny del Madrit, es estrany que no li tremolés el pols.
Apa, em despedeixo per ara i espero poder dir-vos encara alguna coseta abans de que marxem d' aquesta preciosa illa.
Molts records per tothomd' en Marc i en Santi.
Per altra banda ja tenim feta la nostra aportació a les pintades del espigo i terres del port de Faial, Rai, que et semblaria importar la ideia al Nautic de l' Escala? tant bon punt arribi fare un un grafitti davant la teva oficina (je je). Posem una botiga de pintures i ens forrem eh?
Us ensenyo la nostra pintada:
Fa goig oi? bé estem feliços i orgullosos de deixar un petit rastre del Dehlire a Horta. Per cert la foto ens l' ha fet un Madrileny del Madrit, es estrany que no li tremolés el pols.
Apa, em despedeixo per ara i espero poder dir-vos encara alguna coseta abans de que marxem d' aquesta preciosa illa.
Molts records per tothomd' en Marc i en Santi.
"Per terra hi ha camp per correr, que per mar no"
diumenge, 15 de maig del 2011
Relat de una llarga cenyida !
Aquesta travessa la recordarem durant molt de temps. Vam sortir d`Antigua el dia 20 d' Abril, la teoria dels vent de tornada ens deia que haviem de guanyar nord primer per més endavant començar a arumbar capa l´est direccio a les Açores. Així ho vam fer sabent que els primers dies hauriem de cenyir però confiats que despres de uns dies els vents ens serien favorables i ens portarien amb certa facilitat a Faial.
Res, hem agafat l' execpció que confirma la regla, aquest any s' havia d'anar per el Sud on vents portants feien la navegació comoda i rapida.
El Dehlire ha aguantat cops dies de vents forts constants i un parell de borrasques ens han fet passar una travessa força dura amb vents de proa de fins a 40 nusos i onades que alguns podeu imaginar i altres us costaria una mica més.
24 dies més tard arribavem a la preciosa illa de Faial. On ens refarem de tots els mals.
Com veieu, almeny en els moments durs anavem lligats ( eh famila), i com us deia el Dehlire ha aguantat pero amb certes dificultats, algun problema amb l' estay de proa, una major trencada i el més greu, un obenc baix trencat. Tot i axi i amb aixó els tres estem d' acord, el fet d' anar mullats tot el dia i no poder assecar res ha estat dificil de portar. Hem fet més de 2600 milles i gairebe totes cenyint, aixó, repeteixo és molt dur, sobretot mentalment veient que casi mai pots anar a rumb.
Res, hem agafat l' execpció que confirma la regla, aquest any s' havia d'anar per el Sud on vents portants feien la navegació comoda i rapida.
El Dehlire ha aguantat cops dies de vents forts constants i un parell de borrasques ens han fet passar una travessa força dura amb vents de proa de fins a 40 nusos i onades que alguns podeu imaginar i altres us costaria una mica més.
24 dies més tard arribavem a la preciosa illa de Faial. On ens refarem de tots els mals.
Com veieu, almeny en els moments durs anavem lligats ( eh famila), i com us deia el Dehlire ha aguantat pero amb certes dificultats, algun problema amb l' estay de proa, una major trencada i el més greu, un obenc baix trencat. Tot i axi i amb aixó els tres estem d' acord, el fet d' anar mullats tot el dia i no poder assecar res ha estat dificil de portar. Hem fet més de 2600 milles i gairebe totes cenyint, aixó, repeteixo és molt dur, sobretot mentalment veient que casi mai pots anar a rumb.
Estem ja arreglant els desperfectes i a 48 hores d' haber arribat ja ho veiem una mica més clar.
Per els qui no ho sabeu, aqui a Horta es tipic quan arribes de travessar l' atlantic fer un dibuix amb pintura a l' espigó. Encara noho hem fet pero tant bon punt el tinguem fet, us el posare al bloc. L' altre cosa famosa per els navegant aqui és el Bar sport Peter, lloc emblematic on tots hi acabem passant a fer unes cervesetes o uns gin tonics bonissims.
Mes o menys tenim pensat sortir d' aqui entre dimarts o dimecres i arrumbar ja cap a l' estret. No se on pararem ja a la peninsula, pero espero que no sigui a Barbate.
Us poso unes ultimes fotos i a dormir que es fa tard i dema hi ha moltes coses a fer també.
"Tothom diu mal de la mar,pero si la mar es moris, el mon s' acabaria"
dissabte, 14 de maig del 2011
Ja som a Faial.
Com dirien els Manel: Avui hem arribat a Faial, despres de molt patir; i ens ha costat deu i ajuda, arribar fins aqui.
Hola a tothom, ja som a Faial, estem forçca cansats i hem decidit anar a dormir a un hotel avui. Enms homereixem, que carai ! A les 17: 26 minuts hora local amarrabem el Dehlire a la marina d' Horta despres de 24 dies de travesa. Travesa dura, de cenyida gairebe sempre amb vents de proa fins al final.
Us envio una foto per que veiem que estem bé, desde el bar de Peter que de ben segur ens ajudara a recuperar forces, us envio una salutacio forta.
Que ningu pateixi, estem bé i el Dehlire només necesita un reajustament per tornar a posar-se en marxa.
Ja us fare una entrada amb una miqueta més de temps, ara ja es tard i estem una mica cansats.
Hola a tothom, ja som a Faial, estem forçca cansats i hem decidit anar a dormir a un hotel avui. Enms homereixem, que carai ! A les 17: 26 minuts hora local amarrabem el Dehlire a la marina d' Horta despres de 24 dies de travesa. Travesa dura, de cenyida gairebe sempre amb vents de proa fins al final.
Que ningu pateixi, estem bé i el Dehlire només necesita un reajustament per tornar a posar-se en marxa.
Ja us fare una entrada amb una miqueta més de temps, ara ja es tard i estem una mica cansats.
dimarts, 3 de maig del 2011
Bona direcció
Hola!
El Dehlire ja ha pogut agafar la bona direcció i posar el rumb directe a les Açores. Els nostres navegants tenen uns vents molt menys estables que a l'anada. Primer, vent de proa, després de través i ara sembla que tornaran a tenir un parell de dies de vent de proa una altra vegada.
Des d'ahir ja els queden menys de 1.000 milles per arribar a les Açores i sembla ser que d'aquí a uns vuit o deu dies hi podrien arribar.
Sé que alguns de vosaltres heu intentat trucar-los, però l'Iridium no acaba de funcionar del tot bé. Crec que el millor és que els envieu missatges, que sembla que és més segur que arribin. Ells també han intentat enviar missatges i hi ha gent que sí que els ha rebut i hi ha gent que no. Ja veieu que la comunicació és una mica inestable, però el més important és que ells estan bé i aviat ens podran escriure directament des de les Açores.
Ah, quasi me n'oblido!, es veu que van pescar una tonyina i que era boníssima!
Fins aviat!
Marta
El gran peix és al gran mar.
dilluns, 25 d’abril del 2011
Sense poder anar a rumb
Hola, seguidors del Dehlire!
Sóc la Marta i us escric per informar-vos una mica sobre els primers dies de la tornada del Dehlire. Els nostres tres mariners estan navegant amb un vent de 25 nusos de proa i això els impedeix que avancin cap al rumb que volen fer. A més, tenen força onada i això fa que el Dehlire estigui ben remullat. Tot i això els navegants estan bé, però tenen ganes que canviï el vent per poder anar més còmodes.
Marta
Sóc la Marta i us escric per informar-vos una mica sobre els primers dies de la tornada del Dehlire. Els nostres tres mariners estan navegant amb un vent de 25 nusos de proa i això els impedeix que avancin cap al rumb que volen fer. A més, tenen força onada i això fa que el Dehlire estigui ben remullat. Tot i això els navegants estan bé, però tenen ganes que canviï el vent per poder anar més còmodes.
Marta
Bufa en Joan de Narbona? No tindràs mar bona.
dimarts, 19 d’abril del 2011
Antigua, abans de marxar.
Avui al mati hem arribat a Antigua, una illa preciosa i invaida per americans millonetis. Despres de una parada molt curta a Dominica i fer nit en raconet de "les saintes" unes illes franceses al sud de Guadalupe (al final no vam anar a Maria Galante, ja que el vent no ens hi portava gaire), vam encrara ja la ruta cap a Antigua. Sortirm amb l´espi i navegant de amb el vent per al través, llavors el vent va parar i de seguida va entrar un vent del Nord de 25-18 nusos, ens vam parar mes o menys a la meitat de l' illa, a un lloc que es diu Basse terre, alla vam descansar una miqueta i vam baixar a terra fer el café. Ens vam trobar en una platja de sorra finissima i cocoters prenent el cafe i algo més mentre un grup de percussio ens deleitava amb el seus ritmes d' origen africans. S' ens va fer fosc de seguida (no se ben be perque), hi hem navegat tota la nit amb una lluna espectacular passant per la illa de Montserrat on vam poder olorar els fums que treu el seu volcà en actiu.
Cap a les 9 del mati arribavem a Antigua i resulta que era l'ultim dia de la famosa regata de barcos clàssics. Entravem noslatres a la bahia que ells en sortien. Hem al.lucinat amb els barcos que hem vist. Unes maquines bestials i precioses. Molts d' ells amb bandera americana.
Ara som amarrats a Nelson Marina dins la petita bahia de English Harbour. Aqui acabrem de aprovisionar-nos per a la travessa que probablement començara aquest proper dimecres.
I acabo, que avui estic una mica cansat amb una foto-dibuix del dehlire navegant ,la podeu imprimir i colorejar-la (ji ji i).
No se si ja podre actualitzar de nou el bloc, sino ho fare ja a les Azores. Donarem la nostra posicio una o dues vegades al dia.
 |
| "l' illa de Montserrat i la lluna " |
Cap a les 9 del mati arribavem a Antigua i resulta que era l'ultim dia de la famosa regata de barcos clàssics. Entravem noslatres a la bahia que ells en sortien. Hem al.lucinat amb els barcos que hem vist. Unes maquines bestials i precioses. Molts d' ells amb bandera americana.
 |
| "uns barquitos a Antigua" |
I acabo, que avui estic una mica cansat amb una foto-dibuix del dehlire navegant ,la podeu imprimir i colorejar-la (ji ji i).
"El mar es medicina"
dissabte, 16 d’abril del 2011
De Le Marin (Martinica) a Portsmouth (Dominica)
Vam arribar el dimecres amb cert retard ja que alguna cosa de l' avio no funcionava i el vol es va retardar mes de tres hores a Paris. Finalment vam arribar a Martinica al vespre. Vam trobar el Dehlire perfectament,vam sopar una pizza i tot seguit al llit.
El seguent dia (dijous) no vam parar en posar el barco a punt, sempre hi ha mil cosetes a fer i com que el Santi i en Marc son uns manetes, no vam parar ni un moment. Ja divendres vam sortir de Le Marin i ens vam parar a St Anne per saludar a uns francesos coneguts a Lanzarote. Vam veure el barco pero ells no hi eren, els hi vaig deixar una nota i hores despres vam parlar per la radio Em va fer molta ilusio (Guillem, em van donar molts records per tu).
Cap a les 4 de la tarda vam sortir i no hem parat fins avui al mati que hem arribat alnord de la illa de Dominica, concretament a Portsmouth, hem navegat 19 hores fer fer 95 milles, bon temps.. Es un lloc molt bonic i alhora pobre, aixó es "rastafari town".
Primer de tot us poso una foto del "avi Santi" dalt del pal arreglant el anemometre.
Ja veieu, no s' esta de res, a més li encanta pujar alla dalt.
El seguent dia (dijous) no vam parar en posar el barco a punt, sempre hi ha mil cosetes a fer i com que el Santi i en Marc son uns manetes, no vam parar ni un moment. Ja divendres vam sortir de Le Marin i ens vam parar a St Anne per saludar a uns francesos coneguts a Lanzarote. Vam veure el barco pero ells no hi eren, els hi vaig deixar una nota i hores despres vam parlar per la radio Em va fer molta ilusio (Guillem, em van donar molts records per tu).
Cap a les 4 de la tarda vam sortir i no hem parat fins avui al mati que hem arribat alnord de la illa de Dominica, concretament a Portsmouth, hem navegat 19 hores fer fer 95 milles, bon temps.. Es un lloc molt bonic i alhora pobre, aixó es "rastafari town".
Primer de tot us poso una foto del "avi Santi" dalt del pal arreglant el anemometre.
 |
| "el gran Santi" |
Com us deia ara som a Dominica i hi hem fet una petita escala. De fet mentres escric aquestes ratlles (us en posa una foto) acabem de decidir que marxem ara mateix cap auna petita illa que esta a unes 25 milles ( uns 1000 cables eh Guillem) al nord i que es diu Maria Galante.
Ja per ultim, ja que marxem en breu, no pot faltar una foto dels tres en el emblematic bar "Mango Bay" de Le Marin a Martinica.
Apa res més per ara, anem fent nord per arribar a Antigua d' aqui a un parell de dies. Anirem actualitzant la nostra posicio a diari, i el iridiu començara a funcionar a partir del dilluns dia 18 al migdia.
Fins molt aviat i recors del Marc i del Santi també.
"carn en terra i llenya a la mar"
dilluns, 11 d’abril del 2011
Comença l' aventura de la tornada.
Hola a tothom, després d'aquests tres mesos a casa, ara sembla que costa una mica agafar de nou les ganes de navegar. Sembla estrany oi? De totes maneres una vegada ja estem a Martinica, segur que ho veig tot d' un altre color.
El dimecres 13 d' abril (demà passat ) agafem un avio que ens ha de portar primer a Paris i despres de nou a les Antilles. Una vegada allà haurem de comprar el menjar i l' aigua per a la tornada. Anirem guanyant Nord fins arribar a Antigua, tot passant per Dominica, Guadalupe etc.. i desde allà sortirem de nou a l' Atlantic per arrumbar cap a les illes Açores, concretament Horta, un poblet de la illa de Faial. Llavors uns dies més per arribar a la peninsula.
En aquesta part d'aventura m' hi acompanyen en Santi i en Marc, dos navegants experimentats. Tots dos experts navegants solitaris, així que una mica de companyia els hi anirà molt bé, ji ji ji. No, seriosament estic encantat amb que m'acompanyin; en Santi va fer la tornada de l'atlàntic en regata fa uns quants anys en una etapa de la volta al mon (Buenos aires - Anglaterra), en un barco que que es deia Licor 43. Per en Marc es la primera vegada que creuarà l' Atlàntic i com és normal està entussiasmat.
Us aniré informant tot just arribem a Martinica, via bloc o via twiter, el Dehlire piula a vegades.
Podreu seguir mirant la posició del Dehlire a partir del dimecres clicant al link de dalt a la dreta.
Fins molt aviat.
El dimecres 13 d' abril (demà passat ) agafem un avio que ens ha de portar primer a Paris i despres de nou a les Antilles. Una vegada allà haurem de comprar el menjar i l' aigua per a la tornada. Anirem guanyant Nord fins arribar a Antigua, tot passant per Dominica, Guadalupe etc.. i desde allà sortirem de nou a l' Atlantic per arrumbar cap a les illes Açores, concretament Horta, un poblet de la illa de Faial. Llavors uns dies més per arribar a la peninsula.
En aquesta part d'aventura m' hi acompanyen en Santi i en Marc, dos navegants experimentats. Tots dos experts navegants solitaris, així que una mica de companyia els hi anirà molt bé, ji ji ji. No, seriosament estic encantat amb que m'acompanyin; en Santi va fer la tornada de l'atlàntic en regata fa uns quants anys en una etapa de la volta al mon (Buenos aires - Anglaterra), en un barco que que es deia Licor 43. Per en Marc es la primera vegada que creuarà l' Atlàntic i com és normal està entussiasmat.
Us aniré informant tot just arribem a Martinica, via bloc o via twiter, el Dehlire piula a vegades.
Podreu seguir mirant la posició del Dehlire a partir del dimecres clicant al link de dalt a la dreta.
Fins molt aviat.
dissabte, 29 de gener del 2011
Ja som arribats,
Ja sóm de nou a l'Escala. Després de passar per Paris aterravem a Barcelona a les 12:30 d'avui Dissabte.
Hem arribat bé i sense cap problema. Una mica morenets i també amb ganes de veure a tothom. Ara toca treballar que de veritat en tinc moltes ganes.
Finalment el Dehlire s'ha quedat al port de le Marin com era la idea inicial. Després de parlar amb qui tenia que parlar li hem trobat un raconet i allà espero que estigui bé. Aquests criolls són durs de pelar.
El dia 13 d'abril anirem amb en Santi i en Marc cap all'a de nou per reempendre el viatge de retorn. Fins aleshores m'acomiado de tots vosaltres desde el bloc
Em podeu escriure a rafamundet@gmail.com
.
Abraçades per tothom.
Hem arribat bé i sense cap problema. Una mica morenets i també amb ganes de veure a tothom. Ara toca treballar que de veritat en tinc moltes ganes.
Finalment el Dehlire s'ha quedat al port de le Marin com era la idea inicial. Després de parlar amb qui tenia que parlar li hem trobat un raconet i allà espero que estigui bé. Aquests criolls són durs de pelar.
El dia 13 d'abril anirem amb en Santi i en Marc cap all'a de nou per reempendre el viatge de retorn. Fins aleshores m'acomiado de tots vosaltres desde el bloc
Em podeu escriure a rafamundet@gmail.com
.
Abraçades per tothom.
dissabte, 22 de gener del 2011
L'illa...
Bé, ara aixó si que és un luxe, aigues turquesa i fons cristalins. Aixó es fantàstic. La Marta va arribar el dilluns i en Guillem va marxarr ahir dijous, no cal dir que el trobararem a faltar.
Pensava en deixar el barco al port de Le Marin, que és una marina gran amb tots els serveis i ben resguardada fins a l' Abril, peró està tot ple per deixar-lo aquest 3 mesos i només ens reserven per una o dues nits. Així que despres de un parell de dies buscant solucions, he trobat un petit port (molt petit) on el deixarem. Es diu Pointe du Bout i es molt a prop de Fort de France.
Ens banyem continuamnet i el fons marí no ens deixa mai indiferents, està ple de llocs per fer snorkel i sempre veus alguna que altra cosa. Peixos tropicals, morenes, fins i tot una serp marina i el millor de tot i que mai haviem vist encara: Tortugues. Si si, estavem tranquilament prenent un bany quan una tortuga va apareixer, vam al.lucinar, despres en vam veure una altra i a diferents llocs on hem estat també n´hem vist alguna.
Ja ho veieu, espectacular oi ! Doncs res més per ara, esperem que tots i totes esteu bé i ens veurem ben aviat per la nostra estimada Catalunya.
Pensava en deixar el barco al port de Le Marin, que és una marina gran amb tots els serveis i ben resguardada fins a l' Abril, peró està tot ple per deixar-lo aquest 3 mesos i només ens reserven per una o dues nits. Així que despres de un parell de dies buscant solucions, he trobat un petit port (molt petit) on el deixarem. Es diu Pointe du Bout i es molt a prop de Fort de France.
Hem recorregut una mica l'illa per sotavent dels alisis i tot i que fa vent el mar és plà. Van caient ruixats continuament i despres surt el sol. Fa calor i l'aigua està boníssima.
 |
| "Anse noire" |
 |
| "Una serp de mar a sota del Dehlire" |
 |
| "L'illa Diamond, deshabitada i inaccesible" |
"Parlar de la mar és un mai no acabar"
divendres, 14 de gener del 2011
Martinica !
Hola a tothom desde la Martinica. Primer de tot us posaré una foto de tots dos, perque veieu que estem la mar de bé. De moment estem fondejats a la badia de Sainte Anne a unes 4 milles abans d' arribar a "Le Marin" que es el port on probablament es quedara el Dehlire.
Els primers dies i fins que na vam passar les illes de cap verd, haviem d'estar més alerta amb el transit de mercants. En veiem un o dos durant el dia i esclar, els que no veiem peró hi eren. I a la nit també es veien alguna llum de tant en tant. Així que les guardies que començaven a les 11 de la nit i acavaben a les 7 del matí s´haviia d'estar més o menys al cas. Hem fet guardies de 2 hores alternativament i ha anat prou bé.
Passat Capverd, res de res, que vol dir ningú, sols i a les nits seguiem fent guardies peró... el pilot anava super bé i he de dir que dormiem bastant.
Us deixo per últim un parell de videos cassolans, hi havia molt temps per pensar en que fer, i no m'aburria gaire que diguem,
Una abraçada a tots.
 |
"el dehlire és a algún lloc darrere nostre" |
 |
| "Fondejats a Sainte Anne" |
Hem tardat 22 dies i 4 hores. En linea recta desde Lanzarote hi havien 2700 milles pero en devem haver fet unes quantes més ja que per la ruta heu vist que vam fer una mica de curva passant força a prop de Cap Verd i trobar els alisis i evitar les calmes que eren mes al nord oest.
La navegació en general ha estat bona, per no dir molt bona, el vent no ha parat de bufar exepte una petita calma que va durar només 8 hores. Vents del Est i Nord-Est de 15 a 25 nusos i amb epidodis puntuals (grops d´aigua i vent que ens marcaven quasi 40 nusos només 5 minutes). Us n´adjunto també un video on veureu que el dehlire anava rapidet rapidet.
Com també sabeu, l'alimentació ha estat gairebé exelent, gràcies també a la pesca de la llampuga que practicament era diaria. Menjavem calent i junts dues vegades al dia i teniem establert que l' esmorzar era anàrquic i podiem menjar el que voliem i quan voliem sense esperar a l' altre.
 |
| "la primera llampuga" |
 |
| "peix al forn amb patates i ceba" |
Els primers dies i fins que na vam passar les illes de cap verd, haviem d'estar més alerta amb el transit de mercants. En veiem un o dos durant el dia i esclar, els que no veiem peró hi eren. I a la nit també es veien alguna llum de tant en tant. Així que les guardies que començaven a les 11 de la nit i acavaben a les 7 del matí s´haviia d'estar més o menys al cas. Hem fet guardies de 2 hores alternativament i ha anat prou bé.
Passat Capverd, res de res, que vol dir ningú, sols i a les nits seguiem fent guardies peró... el pilot anava super bé i he de dir que dormiem bastant.
Us deixo per últim un parell de videos cassolans, hi havia molt temps per pensar en que fer, i no m'aburria gaire que diguem,
Una abraçada a tots.
Avui encara estem als nuvols.Fins aviat.
"Qui pel mar no s'aventura no troba ventura"
El Dehlire ja ha arribat!
Avui, dia 13 de gener del 2011, dos mesos justos després de la seva sortida de l'Escala, a les 20.30 h el Dehlire ha tirat l'àncora a la badia Sainte Anne de Martinca!
Demà ells intentaran connectar-se a Internet per explicar-nos-ho tot. Ara sí que aquesta és la meva última intervenció.
Rafa i Guillem, la vostra felicitat també travessa l'Atlàntic i ens omple d'alegria a tots els que us hem seguit. Felicitats per haver complert un somni!
Marta
Demà ells intentaran connectar-se a Internet per explicar-nos-ho tot. Ara sí que aquesta és la meva última intervenció.
Rafa i Guillem, la vostra felicitat també travessa l'Atlàntic i ens omple d'alegria a tots els que us hem seguit. Felicitats per haver complert un somni!
Marta
divendres, 7 de gener del 2011
La recta final
El Dehlire avui ha començat les últimes 1.000 milles per arribar a Martinica, i per celebrar-ho han gaudit d'un arròs de peix a la cassola i una ampolla de vi de Can Genís. Tot i això, els altres dies tampoc no han menjat gens malament: han fet pa, pizza i la pesca continua abundosa.
El vent se'ls manté força constant, només van tenir un dia de calma, però de seguida van tornar a tenir vent per avançar. La previsió és arribar d'aquí més o menys una setmana, cap al dia 15. Amb sort la pròxima entrada del bloc ja ens la farà en Rafa directament!
Marta
El vent se'ls manté força constant, només van tenir un dia de calma, però de seguida van tornar a tenir vent per avançar. La previsió és arribar d'aquí més o menys una setmana, cap al dia 15. Amb sort la pròxima entrada del bloc ja ens la farà en Rafa directament!
Marta
Subscriure's a:
Missatges (Atom)