Res, hem agafat l' execpció que confirma la regla, aquest any s' havia d'anar per el Sud on vents portants feien la navegació comoda i rapida.
El Dehlire ha aguantat cops dies de vents forts constants i un parell de borrasques ens han fet passar una travessa força dura amb vents de proa de fins a 40 nusos i onades que alguns podeu imaginar i altres us costaria una mica més.
24 dies més tard arribavem a la preciosa illa de Faial. On ens refarem de tots els mals.
Com veieu, almeny en els moments durs anavem lligats ( eh famila), i com us deia el Dehlire ha aguantat pero amb certes dificultats, algun problema amb l' estay de proa, una major trencada i el més greu, un obenc baix trencat. Tot i axi i amb aixó els tres estem d' acord, el fet d' anar mullats tot el dia i no poder assecar res ha estat dificil de portar. Hem fet més de 2600 milles i gairebe totes cenyint, aixó, repeteixo és molt dur, sobretot mentalment veient que casi mai pots anar a rumb.
Estem ja arreglant els desperfectes i a 48 hores d' haber arribat ja ho veiem una mica més clar.
Per els qui no ho sabeu, aqui a Horta es tipic quan arribes de travessar l' atlantic fer un dibuix amb pintura a l' espigó. Encara noho hem fet pero tant bon punt el tinguem fet, us el posare al bloc. L' altre cosa famosa per els navegant aqui és el Bar sport Peter, lloc emblematic on tots hi acabem passant a fer unes cervesetes o uns gin tonics bonissims.
Mes o menys tenim pensat sortir d' aqui entre dimarts o dimecres i arrumbar ja cap a l' estret. No se on pararem ja a la peninsula, pero espero que no sigui a Barbate.
Us poso unes ultimes fotos i a dormir que es fa tard i dema hi ha moltes coses a fer també.
"Tothom diu mal de la mar,pero si la mar es moris, el mon s' acabaria"
8 comentaris:
Diem mal de la mar els que no som navegants....Els bons navegants com vosaltres diuen que la mar es bona, molt bona i aixi serán les properas milles, pèro....cuideu-se molt. Un petò.Mtse.
Ei Rafa, quina alegria saber que ja toqueu de peus a terra.
Molta ànims per la tornada i molta sort.
Una abraçada de la família de Sant Pere.
Som fans del Dehlire i els seus tripulants! No defalliu .Ànims!
Montse Morató i Oriol Vidal!
Sou aventurers,i heu fet realitat un somni, endavant que us esperem, els que estem a terra us trobem a faltar, en les regates ..en els pantalans...i per donar-vos una forta abraçada.
ai la mare!!!
veient les fotos i el video i pensar que em puc trobar enmig d'una cosa similar m'agafen cagarrines!!!
jacintonena@hotmail.com, van está aquí l´any 81, també cenyida, molt amics del peter´bar, te els seus llibres. Ànims que no sou sols... el mar es bo... Un petó. Mtse.
Moooltes felicitats Tito,
Es impossible que no se't possi la pell de gallina quan llegeixes els teus comentaris. Suposo que només els escollits com vosaltres sou capaços d'aguantar una travessa així.
Sou molt valents
Jo vaig llegir una vegada que en el món només i han dos grups de persones, les que poden lluitar amb el mar i les que no. Del primer grup n´hi han poques....Felicitats nois, endavant i veles amunt....
Publica un comentari a l'entrada