Sense poder anar a rumb

Hola, seguidors del Dehlire!

Sóc la Marta i us escric per informar-vos una mica sobre els primers dies de la tornada del Dehlire. Els nostres tres mariners estan navegant amb un vent de 25 nusos de proa i això els impedeix que avancin cap al rumb que volen fer. A més, tenen força onada i això fa que el Dehlire estigui ben remullat. Tot i això els navegants estan bé, però tenen ganes que canviï el vent per poder anar més còmodes.


Marta

Bufa en Joan de Narbona? No tindràs mar bona.

Antigua, abans de marxar.

Avui al mati hem arribat a Antigua, una illa preciosa i invaida per americans millonetis. Despres de una parada molt curta a Dominica i fer nit en raconet de "les saintes" unes illes franceses al sud de Guadalupe (al final no vam anar a Maria Galante, ja que el vent no ens hi portava gaire), vam encrara ja la ruta cap a Antigua.  Sortirm amb l´espi i navegant de amb el vent per al través, llavors el vent va parar i de seguida va entrar un vent del Nord de 25-18 nusos, ens vam parar mes o menys a la meitat de l' illa, a un lloc que es diu Basse terre, alla vam descansar una miqueta i vam baixar a terra fer el café. Ens vam trobar en una platja de sorra finissima i cocoters prenent el cafe i algo més mentre un grup de percussio ens deleitava amb el seus ritmes d' origen africans. S' ens va fer fosc de seguida (no se ben be perque), hi hem navegat tota la nit amb una lluna espectacular passant per la illa de Montserrat on vam poder olorar els fums que treu el seu volcà en actiu.

"l' illa de Montserrat i la lluna "

Cap a les 9 del mati arribavem a Antigua i resulta que era l'ultim dia de la famosa regata de barcos clàssics. Entravem noslatres a la bahia que ells en sortien. Hem al.lucinat amb els barcos que hem vist. Unes maquines bestials i precioses. Molts d' ells amb bandera americana.

"uns barquitos a Antigua"

Ara som amarrats a Nelson Marina dins la petita bahia de English Harbour.  Aqui acabrem de aprovisionar-nos per a la travessa que probablement començara aquest proper dimecres.
I acabo, que  avui estic una  mica cansat amb una foto-dibuix del dehlire navegant ,la podeu imprimir i colorejar-la (ji ji i).

No se si ja podre actualitzar de nou el bloc, sino ho fare ja a les Azores. Donarem la nostra posicio una o dues vegades al dia.

"El mar es medicina"

De Le Marin (Martinica) a Portsmouth (Dominica)

Vam arribar el dimecres amb cert retard ja que alguna cosa de l' avio no funcionava i el vol es va retardar  mes de tres hores a Paris.  Finalment vam arribar a Martinica al vespre. Vam trobar el Dehlire perfectament,vam sopar una pizza i tot seguit al llit.
El seguent dia (dijous) no vam parar en posar el barco a punt, sempre hi ha mil cosetes a fer i com que el Santi i en Marc son uns manetes, no vam parar ni un moment. Ja divendres vam sortir de Le Marin i ens vam parar a St Anne per saludar a uns francesos coneguts a Lanzarote. Vam veure el barco pero ells no hi eren, els hi vaig deixar una nota i hores despres vam parlar per la radio Em va fer molta ilusio (Guillem, em van donar molts records per tu).
Cap a les 4 de la tarda vam sortir i no hem parat fins avui al mati que hem arribat alnord de la illa de Dominica, concretament a Portsmouth, hem navegat 19 hores fer fer 95 milles, bon temps.. Es un lloc molt bonic i alhora pobre, aixó es "rastafari town".
Primer de tot us poso una foto del "avi Santi" dalt del pal arreglant el anemometre.


"el gran Santi"

 Ja veieu, no s' esta de res, a més li encanta pujar alla dalt.

Com us deia ara som a Dominica i hi hem fet una petita escala. De fet mentres escric aquestes ratlles (us en posa una foto) acabem de decidir que marxem ara mateix cap auna petita illa que esta a unes 25 milles ( uns 1000 cables eh Guillem) al nord i que es diu Maria Galante.

Ja per ultim, ja que marxem en breu, no pot faltar una foto dels tres en el emblematic bar "Mango Bay" de Le Marin a Martinica.

Apa res més per ara, anem fent nord per arribar a Antigua d' aqui a un parell de dies. Anirem actualitzant la nostra posicio a diari, i el iridiu començara a funcionar a partir del dilluns dia 18 al migdia.

Fins molt aviat i recors del Marc i del Santi també.

"carn en terra i llenya a la mar"

Comença l' aventura de la tornada.

Hola a tothom, després d'aquests tres mesos a casa, ara sembla que costa una mica agafar de nou les ganes de navegar. Sembla estrany oi? De totes maneres una vegada  ja estem a Martinica, segur que ho veig tot d' un altre color.
El dimecres 13 d' abril (demà passat ) agafem un avio que ens ha de portar primer a Paris i despres de nou a les Antilles. Una vegada allà haurem de comprar el menjar i l' aigua per a la tornada. Anirem guanyant Nord fins arribar a Antigua, tot passant per Dominica, Guadalupe etc..   i desde allà sortirem de nou a l' Atlantic per arrumbar cap a les illes Açores, concretament Horta, un poblet de la illa de Faial. Llavors uns dies més per arribar a la peninsula.
En aquesta part d'aventura m' hi acompanyen en Santi i en Marc, dos navegants experimentats. Tots dos experts navegants solitaris, així que una mica de companyia els hi anirà molt bé, ji ji ji. No, seriosament estic encantat amb que m'acompanyin; en Santi va fer la tornada de l'atlàntic en regata fa uns quants anys en una etapa de la volta al mon (Buenos aires - Anglaterra), en un barco que que es deia Licor 43. Per en Marc es la primera vegada que creuarà l' Atlàntic i com és normal està entussiasmat.

Us aniré informant tot just arribem a Martinica, via bloc o via twiter, el Dehlire piula a vegades.
Podreu seguir mirant la posició del Dehlire a partir del dimecres clicant al link de dalt a la dreta.

Fins molt aviat. 

Ja som arribats,

Ja sóm de nou a l'Escala. Després de passar per Paris aterravem a Barcelona a les 12:30 d'avui Dissabte.
Hem arribat bé i sense cap problema. Una mica morenets i també amb ganes de veure a tothom. Ara toca treballar que de veritat en tinc moltes ganes.
Finalment el Dehlire s'ha quedat al port de le Marin com era la idea inicial. Després de parlar amb qui tenia que parlar li hem trobat un raconet i allà espero que estigui bé. Aquests criolls són durs de pelar.

El dia 13 d'abril anirem amb en Santi i en Marc cap all'a de nou per reempendre el viatge de retorn. Fins aleshores m'acomiado de tots vosaltres desde el bloc
Em podeu escriure a rafamundet@gmail.com
.

Abraçades per tothom.

L'illa...

Bé, ara aixó si que és un luxe, aigues turquesa i  fons cristalins. Aixó es fantàstic. La Marta va arribar el dilluns i en Guillem va marxarr ahir dijous, no cal dir que el trobararem a faltar.
Pensava en deixar el barco al port de Le Marin, que és una marina gran amb tots els serveis i ben resguardada fins a l' Abril, peró està tot ple per deixar-lo aquest 3 mesos i només ens reserven per una o dues nits. Així que despres de un parell de dies buscant solucions, he trobat un petit port (molt petit) on el deixarem. Es diu Pointe du Bout i es molt a prop de Fort de France.

Hem recorregut una mica l'illa per sotavent dels alisis i tot i que fa vent el mar és plà. Van caient ruixats continuament i despres surt el sol. Fa calor i l'aigua està boníssima.





"Anse noire"

  Ens banyem continuamnet i el fons marí no ens deixa mai indiferents, està ple de llocs per fer snorkel i sempre veus alguna que altra cosa.  Peixos tropicals, morenes, fins i tot una serp marina i el millor de tot i que mai haviem vist encara: Tortugues.  Si si, estavem tranquilament prenent un bany quan una tortuga va apareixer, vam al.lucinar, despres en vam veure una altra i a diferents llocs on hem estat també n´hem vist alguna.


"Una serp de mar a sota del Dehlire"

Ja ho veieu, espectacular oi !  Doncs res més per ara, esperem que tots i totes esteu bé i ens veurem ben aviat per la nostra estimada Catalunya.



"L'illa Diamond, deshabitada i inaccesible"



"Parlar de la mar és un mai no acabar"

Martinica !

Hola a tothom desde la Martinica. Primer de tot us posaré una foto de tots dos, perque veieu que estem la mar de bé. De moment estem fondejats a la badia de Sainte Anne a unes 4 milles abans d' arribar a "Le Marin" que es el port on probablament es quedara el Dehlire.




"el dehlire és a algún lloc darrere nostre"

"Fondejats a Sainte Anne"



Hem tardat 22 dies i 4 hores. En linea recta desde Lanzarote hi havien 2700 milles pero en devem haver fet unes quantes més ja que per la ruta heu vist que vam fer una mica de curva passant força a prop de Cap Verd i trobar els alisis i evitar les calmes que eren mes al nord oest.

La navegació en general ha estat bona, per no dir molt bona, el vent no ha parat de bufar exepte una petita calma que va durar només  8 hores. Vents del Est i Nord-Est de 15 a 25 nusos i amb epidodis puntuals (grops d´aigua i vent que ens marcaven quasi 40 nusos només 5 minutes). Us n´adjunto també un video on veureu que el dehlire anava rapidet rapidet.

Com també sabeu, l'alimentació ha estat gairebé exelent, gràcies també a la pesca de la llampuga que practicament era diaria. Menjavem calent i junts dues vegades al dia i teniem establert que l' esmorzar era anàrquic i podiem menjar el que voliem i quan voliem sense esperar a l' altre.



"la primera llampuga"





"peix al forn amb patates i ceba"


Els primers dies i fins que na vam passar les illes de cap verd, haviem d'estar més alerta amb el transit de mercants. En veiem un o dos durant el dia i esclar, els que no veiem peró hi eren. I a la nit també es veien alguna llum de tant en tant. Així que les guardies que començaven a les 11 de la nit i acavaben a les 7 del matí s´haviia d'estar més o menys al cas.  Hem fet guardies de 2 hores alternativament i ha anat prou bé.
Passat Capverd, res de res, que vol dir ningú, sols i a les nits seguiem fent guardies peró... el pilot anava super bé i he de dir que dormiem bastant.

Us deixo per últim un parell de videos cassolans, hi havia molt temps per pensar en que fer, i no m'aburria gaire que diguem,

Una abraçada a tots.

Avui encara estem als nuvols.Fins aviat.

"Qui pel mar no s'aventura no troba ventura"



El Dehlire ja ha arribat!

Avui, dia 13 de gener del 2011, dos mesos justos després de la seva sortida de l'Escala, a les 20.30 h el Dehlire ha tirat l'àncora a la badia Sainte Anne de Martinca!

Demà ells intentaran connectar-se a Internet per explicar-nos-ho tot. Ara sí que aquesta és la meva última intervenció.

Rafa i Guillem, la vostra felicitat també travessa l'Atlàntic i ens omple d'alegria a tots els que us hem seguit. Felicitats per haver complert un somni!

Marta

La recta final

El Dehlire avui ha començat les últimes 1.000 milles per arribar a Martinica, i per celebrar-ho han gaudit d'un arròs de peix a la cassola i una ampolla de vi de Can Genís. Tot i això, els altres dies tampoc no han menjat gens malament: han fet pa, pizza i la pesca continua abundosa.

El vent se'ls manté força constant, només van tenir un dia de calma, però de seguida van tornar a tenir vent per avançar. La previsió és arribar d'aquí més o menys una setmana, cap al dia 15. Amb sort la pròxima entrada del bloc ja ens la farà en Rafa directament!

Marta

A 2.000 milles

Ahir al matí el Dehlire era a 2.000 milles de Martinica, si tot continua com ara podrien arribar-hi cap al 15 de gener. De totes maneres, sembla que ara els ha d'arribar una calma i hauran de veure si els fa anar gaire a poc a poc i si hauran de posar gaire estona el motor. De moment, el motor només el posen una estona al dia per a les bateries, ja que tenen vent de popa que els fa avançar a una velocitat mitjana de cinc nusos. Pel que fa a la temperatura tenen bon temps, van amb màniga curta.

Sembla que al Dehlire els productes frescos ja es van acabant però tenen moltes conserves i el més important, pesquen cada dia! (A veure si al final faran cara de peix i tot!). M'expliquen que els dies els passen ràpid: ara esmorzen, ara s'afaiten, ara preparen el dinar...

Vull aprofitar aquesta entrada per desitjar molta sort i animar a tots els participant de la Barcelona World Race (que comença avui) i especialment a en Geri, un dels dos membres de l'equip Fòrum Marítim Català. Des de terra i especialment des del Dehlire els seguirem dia a dia. (Us imagineu que el Dehlire els veiés passar?)

Acabo desitjant-vos de part d'en Guillem i en Rafa (i també de part meva) un bon any nou 2011!

Marta