Cartagena, la ciutat.

Hem passat les darreres hores amarrats a Cartagena esperant millor previsio per seguir arumbant al sud. Avui el vent no ha donat cap treba i ha bufat amb ganes tot el dia.

Ahir dissabte va ser un gran dia, us en fare un petit resum. Un amic d'en Rai que en Pino i jo també coneixem ja que te casa a l'Escala, treballa a salvament maritim de Cartagena. Evidentment el varem trucar i ens va passar a recollir amb el seu cotxe. Ell es l' Albert Nadal (un fenomeno). Ens va portar a fer una ruta turistica per els voltants de Cartagena i vam arribar fins a la manga del mar menor, abans vam dinar tipic de la zona, un caldero de pescado que és comu na paella i on després et porten en un plat el peix bullit amb que
han fet el fumet. Boníssim.

el caldero de pescado




els tres amb el fenomeno.

 



 La zona te uns cotrastos espectaculars, just al costat de Cartagena hi ha una zona on hi ha una acumulacio bestial de empreses petroquímiques i on abans també hi va haver una activitat minera molt forta que va acabar per malmetre tot el paisatge, els seus residus els van abocar al mar durant molt de temps i van omplir molts metres cúbics de restes. La zona es diu "Escombreras"..
Contrastos, perquè passat aquesta zona hi ha el Mar menor on tot està millor conservat, reserves naturals i és bonic.

Finalment el dia va acabar amb un concert a Cartagena de la Macy Gray, que vam gaudir de valent.
Dissabte varem aprofitar per fer reparacions varies i omplir el rebost, per poder estar a punt de marxa l'endema al matí.

Som a Cartagena

Avui a les 5 del matí hem aribat a Cartagena, era encara de nit peró no hem tingut cap problema per trobar un lloc on posar-nos gràcies també al programa de navegació Maxsea que ens situa la nostra posició sobre una cartografia marina dins de l'ordinador.

Hem tingut una molt bona navegació de Cambrils fins aquí, el vent ha estat força favorable i sobretot a les nits ens ha pujat d'intensitat, reduint les veles tot es feia més fàcil i el barco corria bastant, hem fet una mitja de uns 6,5 nusos de velocitat que es molt més del que pensava.

A més hem menjat calent, tot i el moviment del barco almenys un cop al dia menjavem calent, pure de patates, botifarres, una sopa reconfortant, truita  i sobretot café.

amarrats a Cartagena

En Pino ens deixa demà provisionalment fins al proper capde setmana, ha de retornar per motius laborals i en Rai i jo continuarem a partir del diumenge un cop hagi passat un front que portara vents forts de ponent que ens impediran fer rumb a l'estret. El trobarem a faltar pero hi ha necesitats que manen.

Us adjunto també una foto durant una calma que vam tenir al delte de l'Ebre i una d'en Rai..


foto desde la proa

en rai tapadet.



Les botes d'aigua

Les botes d'aigua donarien per escriure un llibre sencer. Aquestes són les que portem. Són una passada, anem amb els peus calentets, això no té preu.
Avui a la nit ha fet molt de vent i encara en fa ara. Anem depressa, 7 nusos de velocitat passant per Cabo lanao.

Parada a Cambrils

No he tingut gaire temps per escriure i, a més, el Wi-Fi del port no funcionava.
Dissabte a la nit vam fer nit a Palamós, els 25 nusos constants de proa va posar la primera prova al dehlire i malauradament no la va passar. Un problema amb les escotilles de proa ens feia embarcar molta aigua i dins el Dehlire tot era moll i era fatal. A Palamós vam sopar de nou amb les nostres dones i això ens va aixecar moltíssim la moral. Vam fer una reparació a les escotilles que després, i ja navegant de nou, vam comprovar que no funcionava.
Tot i així vam navegar fins dilluns al matí, quan el vent de mestral i passant el cap Salou va pujar fins als 30 nusos i vam entrar al port de Cambrils.
El mestral duraria almenys dos dies, així que ens hem posat a reparar les escotilles de manera definitiva: les canviem.
Després de trobar el model i demanar-les, dimarts al matí ens han arribat. I a les 21h les hem acabat de posar. Hem sopar molt bé i dimecres 17 nov sortirem per fer rumb cap al sud. Propera parada: Cartagena. Dos dies i mig de navegació. Esperem que tot rutlli i que no només tinguem vent de proa.

Us adjunto la foto de les escotilles noves:

Enviat des del meu iPhone.

Tot bé

Tornen a estar navegant després d'una parada a Palamós. 25 nusos sostimguts del sud i un mar format. De moment no baixa i anem cenyint. Jo amb l'estómac regirat.

Com enviar-nos un SMS?

Durant la travessa podrem estar sempre en contacte a través d'un telèfon satel·lari anomenat Iridium. Amb aquest telèfon ens podreu trucar o enviar missatges SMS.

Per fer-ho hi ha les opcions següents (sempre que el portem obert):

- Trucada directa: des de qualsevol telèfon ens podeu trucar marcant al número +8816 3157 0904.
-  SMS des del mòbil: des del vostre mòbil ens podeu enviar un SMS a aquest mateix número.
- SMS gratuït des d'Internet: cliqueu l'enllaç de la barra lateral, des d'allà s'obre una finestra on heu de posar el mateix número (aquest vegada sense el signe +), la vostra adreça electrònica i el text.

No us podrem contestar cada vegada, perquè val molts euros, eh!, i  sempre voldrem tenir saldo de marge per casos d'emergència.

Qui porta coral al coll penjat, no mor ofegat.

Reflexions.

"Un minut per l'últim minut", aquesta és una frase que el comite de regates acostuma a dir abans de que comenci una regata.
Doncs, "Un dia per l'últim dia", dia de reflexions, dia de comiats, dia de sensacions contradictories. Ha estat un llarg camí arribar fins a aquest dia i alguna vegada els dubtes de no continuar han passat per el meu cap.
S´ha d´anar milla a milla i no voler anar depressa, l´objectiu com sabeu és arribar a la Martinica, però aixó no és fàcil, hi haurà alguns entrebancs per arribar-hi,  i també he pensat en que potser no ho aconseguim, seria dur però s´ha de contemplar també aquesta possibilitat. Ara bé, disfrutaré cada moment d'aquesta aventura.

Dissabte será un dia d´aquells que les emocions et colapsen, anar a navegar per un temps ha estat un dels meus somnis i haig de fer un altre agraïment: aquest és per l´Albert, sense ell aquest projecte hauria estat molt més difícil i inviable actualment, la seva comprensió ha estat decisiva , t´envio una forta abraçada xato.

Aquestes darreres hores passaran a poc a poc, però passaràn, i arribarà l´hora de marxar. Llavors tindrem un ull posat a la popa, on amb unes hores no només perdrem de vista la costa, sinó per una temporada a la gent que més estimem.

"La mr és generosa: pren poc i dóna molt"

El Dehlire per dins.

Aquí podreu veure un petit video del Dehlire, així us podreu fer una idea de com és per dins i per fora.

"cap home de mar no ha estat mai penjat".

Penúltims preparatius...

Això ja té un altre color, el Dehlire ja nota aquella impaciència que tot viatge ha de tenir. Pràcticament ho tenim tot a bord, tot s’ha d’estibar correctament i l’ordre és un tema primordial en una travessa, ja que amb mal temps tot cauria i quan vols buscar qualsevol cosa és millor saber on l’has d’anar a buscar sense perdre gaire temps. A dia d’avui falten els equipatges personals i el menjar.
Per aquesta primera etapa el menjar no és un tema que m’amoïni gaire, ja que podrem refer el nostre rebost en ports del Mediterrani, ja us passaré algun dels menús més endavant, el Pino és un cuiner excel·lent i en Rai i jo uns comensals de primera divisió.
Un factor important és sense cap mena de dubte poder pescar durant les travesses i en aquest punt haig de fer un agraïment públic al Jordi Roca i al David Guillot, que m’han deixat unes canyes de pescar molt professionals que per mi seran com joies, us ho ben prometo.
També tenim la farmaciola preparada. En Nandu Muñoz, amic, regatista, doctor i rival que gairebé sempre ens guanya a les regates, ens ha preparat tot allò imprescindible que ens hem d’endur. De nou, gràcies Nandu.

Mica en mica us aniré posant al dia, ja aniré escrivint les vivències, anècdotes i coses que em semblin interessants.
Si puc miraré de fer un petit vídeo perquè veieu com és el Dehlire.

"Amb bona mar, tothom és mariner".

Una foto desde dalt.

Aquí teniu la vista del Dehlire desde dalt de tot del pal i enviada desde l´iphone.