Una mica d'espera a Lanzarote

Lanzarote m'agrada. És una illa preciosa, avui l'hem recorregut de dalt a baix i m'ha entusiasmat. El parc nacional de Timanfaya és bestial, és terra de volcans i rius de lava on el paisatge fa posar els pèls de punta.

Et fan una ruta amb un autocar qua va vorejant part del parc i et fas una idea de la força que devia tenir la terra quan van estar en erupció.  Actualment encara estan vius i t'ho fan veure en directe tirant aigua per un forat i al cap de dos segons surt de nou a pressió (com un geiser).

Seguint cap al nord hem anat també a un mirador on hem pogut veure molt bé l'illa de la Graciosa que algun dia visitaré. Ha de ser un lloc molt xulo, petit i interessant.

Ja ho veieu, no hem perdut el temps.

Continuem tenint un règim de vents del sud-oest que no són forts però gens favorables per navegar cap on volem. Es comença a percebre un canvi de temps cap a dimarts o dimecres que ens aniria molt bé per poder sortir. Ho seguirem amb molta atenció, ja que ara sí que comença la travessa llarga.

Ja tenim el Dehlire carregat. Bé, menys les coses fresques, que carregarem a darrera hora i que ens duraran aproximadament quatre o cinc dies. Portem uns 180 litres de gasoil, uns 220 litres d'aigua, pasta, arròs, conserves galetes, cereals,  sopes... i una llarga llista més que quan ho teníem als carretons del súper pensava que era impossible que hi cabessin al barco. Estava equivocat, ja que tot té el seu lloc.

De menjar segur que no ens en faltarà i, a més, esperem seguir pescant.

A partir de la sortida no us podré continuar informant gaire a través del bloc però sí que tindreu la posició per seguir el nostre progrés cap a la Martinica.

Ah, sí, aquí a més a més s'ha d'anar amb compte amb els submarins, hihihi.  És un submarí que porta a passejar els turistes. Baixen fins a uns 40 metres ens han explicat.

"Un boig tira una pedra al mar i cent savis amb cent cordes no la poden pescar"