Doncs des d'aquest migdia ja estem amarrats, sabem que a Catalunya està fent una fred tremenda, nosaltres avui us hem de fer una mica d'enveja i dir-vos que abans d'entrar a port ens hem banyat. Hem arribat cap a les 11 i aqui si que tenim uns serveis minims molt accesibles a costat del barco, dutxes, restaurants, lloguer de cotxe etc... Lanzarote es una illa relativament petita i els propers dies que per cert tornarem a tenir mal temps, aprofitarem per recorre-la una miqueta en cotxe.
Doncs com sabeu vam sortir el dissabte dia 11 i en cinc dies, que han donat molt de si ja som finalment a les Canaries, a Puerto Calero.
Vam sortir de Barbate amb un vent de l'est de 20 nusos del través. La previsió era que no pujaria més i que aniria baixant, però en el canal de l'estret direcció al Marroc, el vent ens va pujar molt. Vam veure els 40 nusos i vam navegar amb el tormentí sol unes 15 hores i amb molt bona velocitat. Us en paso un petit vídeo on vaig treure la càmera per immortalitzar-ho.
A partir d'aleshores va baixar el vent i a més se'ns va posar més de l'aleta cosa que ens va estaviltzar molt el barco i les onades tot i ser força grans ens empenyien en la bona direcció. Fèiem una bona mitjana de velocitat i sempre com podeu veure en les nostres posicions anàvem rectes cap a Canàries. A estones ens parava el vent i fèiem ús del motor. Però quan tornava a bufar sempre era del nord-est, cosa que era el millor que podia fer. I així fins a arribar que el vent ja a parat del tot i les últimes hores també han estat motoritzades.
Per el que fa a la vida a bord, només en puc dir que coses bones. La convivència amb en Gulliem és excel·lent i ho hem passat bé, molt bé. Hem pescat a diari i el nostre receptari de cuinar el bonítol, la tonyina i la melva s'està esgotant. Hem menjat francament de cine.
La primera nit hi havia peixos voladors que aterraven a coberta i els pobres morien estabornits, aqui teniu en Guillem amb una de les peces.
Ja ho veieu el mar no deixa de mostrar-nos sorpreses. Un altre tema és el dels dofins, bé jo mai no n'havia vist tants de junts, tan grans i a més es divertien amb nosaltres, mireu la fotografia, algun ens volia veure de ben a prop i feia salts espectaculars. Els vam tenir amb noslatres ben bé dues hores.
No és cap muntage eh, us ho prometo. Va ser impressionant. I encara us poso una última foto, aquesta és d'una de les postes de sol que com les sortides han estat molt i molt boniques, sense entrebancs de núvols baixos, cel ras i net.
Gràcies pels vostres missatges al telèfon iridium, realment és sorprenent la il·lusió que fa rebre missatges al mig del mar i ja no us dic una trucadeta. Apa fins aviat.
"si la mar deixava d'esser brava, deixaria d'esser mar "
