Fins tot just avui, a 14 dies de sortir si la meteo ho permet, no he tingut la sensació que el Dehlire estés a punt. El tema electric està enllestit i les bateries i l´alternador que les ha de carregar sembla que funcionen prou bé. Ara toca fer algun test de consums per saber quant de gasoil ens n´haurem d´endur per creuar l´Atlàntic desde les Canàries. De tota manera el primer trajecte ens servira com a banc de probes i sabrem amb més exactitud els consums. També portarem un generador elèctric de gasolina tot i que en principi està destinat a emergències.
El pilot automàtic (Joan per els amics) ja fa uns mesos que funciona i no en tinc cap queixa, sobredimensionat per l´eslora del Dehlire espero que aguanti moltes hores i no es cansi abans d´hora (eh Joan, eh).
Avui al migdia el vent del sud-oest ha pujat fins als 25 nusos. Ha estat un bon moment per sortir a probar l’estay del tormentí. He fet posar un stay que surt practicament de dalt de tot del mástil fins a l´alçada del pou de l´ancora. Bona feina de l´Emili i en Toti de sailing yacht, a qui els he confiat també el canvi de l´eixàrcia.
L´he probat sense la major ni la genova, és dir només el tormentí, que fa com a molt3 metres cuadrats i la velocitat del barco no ha baixat de 4 nusos.. Tot ha aguantat bé, ja us explicaré quan hi hagin 40 nusos de vent.
L´he probat sense la major ni la genova, és dir només el tormentí, que fa com a molt
Queden encara coses per a fer, queden molts detalls. Peró per fi avui, he vist el Dehlire amb ganes de marxar.
"A cop de mar, cap serè"
1 comentari:
Nen, 40 nusos? Però això què vol dir? Potser arribareu a port massa aviat i tot anant tan ràpid!
Petons
Publica un comentari a l'entrada